Una de les últimes feines que he tingut ha sigut a la presentació a nivell nacional de “The Script” a sala Sutton de Barcelona. Per comentar, un parell de coses. De primeres, s’ha de dir que són molt bona gent, típics irlandesos, però no tant freds com es comenta. D’altra banda, musicalment, em semblen més del mateix i ensucrant-t’ho més si es que es pot i, personalment, la majoria de cançons em sonen iguals. De segones, avisar des de aquí de la prepotència de “els senyors d’americana de fora”. I dic “els senyors d’americana de fora” perquè exactament no se quina funció tenien més que de no saber ni que havien de fer, ni quan. Però de la mateixa manera que dic això, vull agrair el bon, boníssim tracte dels productors (Cristian i Ramiro, entre algun més que no se el nom xD) i dels companys J i J de Call & Play.
Deixo el clip que ara sona a tot arreu, per si algú pel nom no li sona.
Hola. Cert és que feia bastant de temps que no actualitzava. De fet, hauria de haver penjat un cartell que posés; tancat per vacances, però se’m va passar i ja vaig dir; ja no val la pena posar-ho. I aquest estiu, entre una cosa i l’altre, tampoc que parat quiet. Espero anar actualitzant més sovint, tot i que ara ve la Mercè, i això es sinònim de feina.
De moment per “celebrar” la tornada al blog, penjaré un vídeo de un home bastant peculiar, es un senyor que explica acudits. El vídeo en si tampoc és gran cosa, però la presentació és de les coses més freaks que he vist en aquest últims mesos. Amb tots vosaltres Manolo El Catalino.
