Bones! Diumenge passat em va tocar un altre “curru” d’aquests amb doble moral. Per una part dius, hosti que bé, concert de l’Springsteen, veuré una llegenda de la música, en un lloc privilegiat, no pel fet de l’angle de visió que tens de l’escenari, perquè és al backstage, pero estàs entre bambalines. Però per una altra part dius… quina merda, la que m’espera.. Per que això la gent no ho pensa… no pensa la feina que hi ha un cop acaba un concert d’aquestes magnituds. Només dir que aquest tipus de concerts es munten entre 3 i 5 dies abans, generalment, i es recull en 8 – 12 hores. Reflexioneu si us plau xD.
Respecte al concert. Per començar, i ja se que amb això molts ja m’odiaran, diré que, per al meu parer, no hi ha per tant… Potser serà que no vaig viure el moment històric i tot el que es vulgui, pero des de fora, es una exageració. I més llegint cròniques de diaris on es parla de “s’ha tornat a viure un moment històric” “el solo aquest de ahir a la nit hauria de passar a l’història”. Per favor, una mica de calma que hi han bastants millors guitarristes que tenen el mateix o més feeling o màgia, com li voleu dir.
S’ha de dir, que respecte al Sr. Bruce Springsteen i a la E Street Band, tot són elogis el que pugi sortir de la meva ment i boca. Cert és que 4 hores amb cap aturada pràcticament entre cançó i cançó es d’elogiar. El que si que puc dir és, que el sr. tècnic de so que portava el concert, o anava molt passat o no està a l’alçada de portar un espectacle tan gran. Durant les 4 hores de concert, cada cert temps, 1 tema i mig, més o menys, sempre es sentia una retroalimentació, es a dir, un “acople”. i així durant tot el concert. I encara te més delicte la poca professionalitat d’aquest senyor, quan resulta de que dissabte ja va fer les proves de so pertinents, per la nit van actuar i van repetir diumenge. En fi, una pena, cert es que un estadi costa de sonoritzar però a certs nivells no val cap excusa. Deixo un vídeo semi-decent de Spirit In The Night del diumenge.
Classificat com a: General
Com porto dient varies setmanes, últimament, tinc poc temps. Aleshores he pensat… que coi, com no tinc temps de buscar gaires coses interessants per la “www”, aniré actualitzant sobre alguna que altre feina que vaig fent, i així vaig mantenint una mica al dia el que seria el blog.
D’aquí 3 hores i poc, toca el muntatge del Summercase 2008. Ja se que no és demà, pero s’han de muntar les coses amb temps, que després passa el que passa amb els “grans artistes” nacionals que venen al Sant Jordi ( que més de 3 i 4 cops són les 3 de la tarda i encara no hi ha res fet, (de)ficiència espanyola). Doncs res més, deixo el spot del Summercase 2008… res de l’altre món… (com a spot, com a festival està molt, molt macu).
Efectivament. Feia bastant de temps que no publicava res, però el temps es justet, ara sembla que ja em vaig acostumant al ritme de la feina i demés. Avui penjaré una txorrada, però com a mi m’agraden els micos, em ric bastant veient aquest vídeos.
Resulta que el vídeo que vaig penjar fa un temps de un ximpanzè, te nom, es diu Pan ( de ximpanzè), carinyosament li diuen Pan-kun, i normalment li acompanya un gos anomenat James. He de dir que pels defensors dels animals Pan-kun ja està amb els seus companys al zoo o en llibertat… ara no ho se segur. En aquest vídeo ( i en d’altres) es demostra quant llest pot arribar a ser un mico, i que com sosté en Berto, i que jo avalo, son persones petites. Avui Pan-kun i James s’en van a fer fideus.
