leyjak magazine

Últimament, a falta de nous capítols de les series americanes, per culpa de la vaga de guionistes, que sembla que aquesta matinada van arribar a un acord, he estat rememorant series com Fraiser, Spin City o Friends des de el primer capítol.

Però no he pogut evitar a enganxar-me a “noves” series americanes. I una de elles es Californication. Hi ha gent que la veu com una sèrie semi-pornogràfica i res més. Però he vist els 12 capítols que hi ha i puc dir que va molt mes enllà d’això. Personalment crec que es unes de les series més “fresques” ( i no en el sentit de marrana) que he vist en els últims mesos. No hem podia imaginar a David Duchovny més enllà dels casos paranormals, però he de reconèixer, i segur que hi haurà gent que no hi coincidirà, que fa un paper genial com a escriptor desencisat amb el negoci i addicte a la mala vida.

Crec que la mescla entre aquesta vida de solter “viva la noche” i la vida de pare preocupat per no fallar a una filla de 12 anys mig rockera-gótica, amb els seus propis problemes com adolescent i una “exdona” de la que encara esta enamorat i vol recuperar, li dóna aquest punt de proximitat que enganxa. Potser vist així, el plantejament no crida massa l’atenció, però la manera que te la sèrie de narrar aquestes vivències es el que fa que sigui diferent a la majoria de series que es produeixen actualment.

Per una altra part, la meva teoria sobre la part “pornogràfica”, simplement ha servit per fer que es parli d’ella. Es cert que els primers capítols hi ha carn en quasi tot ells, però a partir del cinquè no passa de roba interior. Insisteixo que es una sèrie de gènere còmic, romàntica o d’amor més que cap altre cosa. Des de aquí la recomano sense peròs. I deixo un tràiler per que os feu una idea (segurament una mica equivocada).

Technorati Profile